Reposa untuós; esperant sorgir del piu petit tot prenent l'aire del broc gros. Lliscant; de textures elegants i tonalitats verdoses, brillants; embolcalla la molla i escampa la seva lluentor al voltant del seu perímetre.
Tocs d'amargor endèmics de la nostra genètica organolèptica. Fluxe simbòlic de l'arbre simbòlic. Or líquid autòcton.
Enllaç matrimonial d'àpats i sentits; hom no dubta en disposar-lo a la taula com a dogma de fè d'arrels mil.lenàries.
Element d'inspiració musical del costumari popular.
Protegit pels poders fàctics mitjant denominació protegida, s'encofra en grans tines de cairons vermells com si d'un tresor es tractés. Sorgeix de la terra que ens acull i és transcrit de pares als fills que tornaran al forat d'on la vida brolla.
L'àvia em deia que en postguerra en feien sabó barrejant-lo amb sosa càustica. En desaven una pastilla per la neteja dels de casa i de la resta, l'avi i l'extraperlo ho gestionaven en farina i arròs per les llargues jornades de mancança...
"Jo hagués preferit anar brut, àvia..."
"Si, fill meu..."
divendres, 3 d’agost del 2018
dilluns, 18 de març del 2013
Ereccions sense càrregues d'amortització
En essència, allò que mengem, es representa en boca amb uns còdis d'informació organolèptica que determinen l'organigrama genètic i la informació genereològica del producte; un esquema de traçabilitat i orígen; un ISO de qualitat intrínsec al nostre sentit de la genètica gastronòmica. Inclús, fins i tot, sense masses esforços, s'ens fa tangible un barem de l'orígen protegit versus l'especulació sense senderi.
Parlem, per entendren's, que, sense masses esforços en una cata multitudinària poca gent erraria enumerant les virtuts de tres tipus de pernil a cegues. Molts, tampoc en malencertarien l'orígen, i probablement tots coincidirien en valorar més positivament el tall que, en la nostra societat i cultura gastronòmica, podem considerar de més alta qualitat; engreixat única i exlusivament amb aglà...
La cata sincera no genera pretensions; L'emisió és tranparent, sense cap necessitat de convèncer; A l'alçada de l'amor maternal, sols pretèn transmetre amb honestedat la càrrega sensitiva... La recepció, sense espectatives no redunda en competències d'interioristes ni tendències supèrflues; sencillament, es perceb, de mode natural, tal com sorgeix, sense floritures...
Hi han estructures que són, per forma e imatge pretendents d'un quelcom en concòrdia al diseny que les representa; espais que per imatge reclamen un objectiu de mercat que no son capaços de defensar professionalment. Tot i que respecto el saber fer de base i la dedicació a l'imatge que ens representa, no m'alimento emocionalment ni de làmpares de diseny ni d'imatges corporatives contractades en paralel a la veritable singularitat de qui els representa.
Cal creure, que la fe del mercat brolla del dogma que genera la virtut i passió de certs actors entre bambalines; personatges d'actitut, decència i credo professional, els quals, sols pretenen transmetre sensacions.
Partint d'aquest principi de fe, he gaudit com un nen en espais que, sols pretenen fer fruir honestament a la seva parròquia d'adeptes amb productes de qualitat i d'un saber fer molt sincer; relacions qualitat/preu d'exagerada competitivitat i d'un lucre que sols pretèn el benestar del receptor amb un objectiu rotund i sense floritures de difícil amortització.
Al cap i a la fi és tant fàcil d'entendre les coses quan el bon pernil és bon pernil, els tomacons (sense enzimes d'embalsamament) suquen el pà del dia, l'oli verge de proximitat perfuma el conjunt i el cap desconecta el xip de la pluralitat per gaudir, sense esforç, de delicadeses endèmiques... Ho deia Plà; "Sóm el que mengem".
Sols pretenc d'aquesta forma impulsar el reconeixement de tants petits desconeguts que lluiten contra retalls soportant estoicamet pujades d'impostos i baixades de capacitat de despesa. Lluitadors a l'hombra poseedors de la passió que requereix l'empenta autònoma però amb data caducitat per la oxidació que suposa el decepcionar-se per la teranyina de malversació global...
M'en vaig a esmorzar al Bòria de Belloc...
Parlem, per entendren's, que, sense masses esforços en una cata multitudinària poca gent erraria enumerant les virtuts de tres tipus de pernil a cegues. Molts, tampoc en malencertarien l'orígen, i probablement tots coincidirien en valorar més positivament el tall que, en la nostra societat i cultura gastronòmica, podem considerar de més alta qualitat; engreixat única i exlusivament amb aglà...
La cata sincera no genera pretensions; L'emisió és tranparent, sense cap necessitat de convèncer; A l'alçada de l'amor maternal, sols pretèn transmetre amb honestedat la càrrega sensitiva... La recepció, sense espectatives no redunda en competències d'interioristes ni tendències supèrflues; sencillament, es perceb, de mode natural, tal com sorgeix, sense floritures...
Hi han estructures que són, per forma e imatge pretendents d'un quelcom en concòrdia al diseny que les representa; espais que per imatge reclamen un objectiu de mercat que no son capaços de defensar professionalment. Tot i que respecto el saber fer de base i la dedicació a l'imatge que ens representa, no m'alimento emocionalment ni de làmpares de diseny ni d'imatges corporatives contractades en paralel a la veritable singularitat de qui els representa.
Cal creure, que la fe del mercat brolla del dogma que genera la virtut i passió de certs actors entre bambalines; personatges d'actitut, decència i credo professional, els quals, sols pretenen transmetre sensacions.
Partint d'aquest principi de fe, he gaudit com un nen en espais que, sols pretenen fer fruir honestament a la seva parròquia d'adeptes amb productes de qualitat i d'un saber fer molt sincer; relacions qualitat/preu d'exagerada competitivitat i d'un lucre que sols pretèn el benestar del receptor amb un objectiu rotund i sense floritures de difícil amortització.
Al cap i a la fi és tant fàcil d'entendre les coses quan el bon pernil és bon pernil, els tomacons (sense enzimes d'embalsamament) suquen el pà del dia, l'oli verge de proximitat perfuma el conjunt i el cap desconecta el xip de la pluralitat per gaudir, sense esforç, de delicadeses endèmiques... Ho deia Plà; "Sóm el que mengem".
Sols pretenc d'aquesta forma impulsar el reconeixement de tants petits desconeguts que lluiten contra retalls soportant estoicamet pujades d'impostos i baixades de capacitat de despesa. Lluitadors a l'hombra poseedors de la passió que requereix l'empenta autònoma però amb data caducitat per la oxidació que suposa el decepcionar-se per la teranyina de malversació global...
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)