Ereccions sense càrregues d'amortització

En essència, allò que mengem, es representa en boca  amb uns còdis d'informació organolèptica que determinen l'organigrama genètic i la informació genereològica del producte; un esquema de traçabilitat i orígen; un ISO de qualitat intrínsec al nostre sentit de la genètica gastronòmica. Inclús, fins i tot,  sense masses esforços, s'ens fa tangible un barem de l'orígen protegit versus l'especulació sense senderi.
Parlem, per entendren's, que, sense masses esforços en una cata multitudinària poca gent erraria enumerant les virtuts de tres tipus de pernil a cegues. Molts, tampoc en malencertarien l'orígen, i probablement tots coincidirien en valorar més positivament el tall que, en la nostra societat i cultura gastronòmica, podem considerar de més alta qualitat; engreixat única i exlusivament amb aglà...

La cata sincera no genera pretensions; L'emisió és tranparent, sense cap necessitat de convèncer; A l'alçada de l'amor maternal, sols pretèn transmetre amb honestedat la càrrega sensitiva... La recepció, sense espectatives no redunda en competències d'interioristes ni tendències supèrflues; sencillament, es perceb, de mode natural, tal com sorgeix, sense floritures...

Hi han estructures que són, per forma e imatge pretendents d'un quelcom en concòrdia al diseny que les representa; espais que per imatge reclamen un objectiu de mercat que no son capaços de defensar professionalment. Tot i que respecto el saber fer de base i la dedicació a l'imatge que ens representa, no m'alimento emocionalment ni de làmpares de diseny ni d'imatges corporatives contractades en paralel a la veritable singularitat de qui els representa.

Cal creure, que la fe del mercat brolla del dogma que genera la virtut i passió de certs actors entre bambalines; personatges d'actitut, decència i credo professional, els quals, sols pretenen transmetre sensacions.

Partint d'aquest principi de fe, he gaudit com un nen en espais que, sols pretenen fer fruir honestament a la seva parròquia d'adeptes amb productes de qualitat i d'un saber fer molt sincer; relacions qualitat/preu  d'exagerada competitivitat i d'un lucre que sols pretèn el benestar del receptor amb un objectiu rotund i sense floritures de difícil amortització.
Al cap i a la fi és tant fàcil d'entendre les coses quan el bon pernil és bon pernil, els tomacons (sense enzimes d'embalsamament) suquen el pà del dia, l'oli verge de proximitat perfuma el conjunt i el cap desconecta el xip de la pluralitat per gaudir, sense esforç, de delicadeses endèmiques... Ho deia Plà; "Sóm el que mengem".

Sols pretenc d'aquesta forma impulsar el reconeixement de tants petits desconeguts que lluiten contra retalls soportant estoicamet pujades d'impostos i baixades de capacitat de despesa. Lluitadors a l'hombra poseedors de la passió que requereix l'empenta autònoma però amb data caducitat per la oxidació que suposa el decepcionar-se per la teranyina de malversació global...

M'en vaig a esmorzar al Bòria de Belloc...